Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2008

VALÈNCIA, 16 Juny (EUROPAPRESS) –

Bancaixa destinarà una partida de 486.000 euros a les Setmanes Interculturals dirigides a ajuntaments i universitats, que té com objectiu impulsar la normalització de la interculturalitat i en el procés d’acceptació d’altres formes d’ésser i de viure. La present convocatòria, que la caixa d’estalvis organitza amb periodicitat anual, suposarà una ajuda de fins a 18.000 euros per a cadascun dels programes presentats, han informat avui fonts de l’entitat en un comunicat.

La finalitat de les Setmanes Interculturals és “conèixer les cultures, tradicions, estils de vida i costums dels grups ètnics arrelats en la societat”. També promouen la convivència amb les persones de diferents procedències culturals i la valoració de la diversitat cultural com patrimoni de la humanitat i enriquiment col·lectiu, van explicar les mateixes fonts.

En la selecció dels projectes, es valorarà la presència i participació significativa d’immigrants i la incorporació de totes les dimensions socio-culturals que afecten a la vida dels immigrants. Així mateix, es considerarà positiu la realització d’activitats dirigides a diferents centres educatius de la zona on es realitze la Setmana Intercultural, en el cas d’ajuntaments. En universitats, la participació del professorat amb els seus alumnes.

Per a poder optar a aquestes ajudes, els projectes, que haurien de desenvolupar-se entre el 1 d’octubre de 2008 i el 30 de juny de 2009, seran presentats abans del 30 de juny de 2008.

En la sisena convocatòria, un total de 45 entitats van sol·licitar la realització de Setmanes Interculturals. Actualment s’estan celebrant a Tàrrega (Lleida), i en Alcorcón (Madrid).

Anuncis

Read Full Post »

Per Nanda Ramon

El Centre Balears Europa i a la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia han organitzat la Fira del Diàleg Intercultural, en el marc de les celebracions del Dia d’Europa i de les commemoracions de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, i que es podrà visitar al passeig del Born fins divendres.

Des dels anys 90, i arran del fenomen de la globalització, la interacció i el diàleg entre les diferents formes culturals del planeta s’ha accelerat i visualitzat prodigiosament. Tanmateix, no es tractava d’un fenomen nou, sinó d’una tendència històrica i mútuament enriquidora. De fet, no existeixen cultures pures de gènesi aïllada. Com a mínim, no a Europa. Cada cultura tradicional és el fruit de la sedimentació i superposició pausada de diferents contactes i influències. Així, dins un procés d’enriquiment equilibrat i sostenible, han sorgit les formes expressives genuïnes i particulars, que són la fesomia, el paisatge, de les diferents cultures.

El fruit d’aquests processos -lents i mil·lenaris- ha estat una gran diversitat cultural, que és el principal patrimoni de la humanitat, i que representa milers de maneres diferents i perfectament vàlides d’entendre el món i desxifrar-lo.

L’objectiu d’aquesta fira -acostar-nos a les altres cultures i conèixer-les millor- és garantia de tolerància i de respecte i és l’educació més eficaç per a la pau i la convivència. Al mateix temps, la preservació de la riquesa cultural del planeta ens ensenya que la nostra millor aportació a la diversitat cultural, és la defensa de la pròpia identitat. Perquè, qui si no nosaltres mateixos situarà amb nitidesa la nostra tessel·la al mosaic de la interculturalitat mundial?

En el context actual -determinat per l’avanç dels mitjans de comunicació i de transport, per la generalització del consum, i per l’aparició de forts i complexos corrents migratoris- seria inútil i contraproduent voler viure aïlladament des del punt de vista cultural. De fet, no seria possible en una ciutat com Palma que ha més que duplicat la seva població és només 40 anys; una ciutat que acull més de 80 llengües distintes i on trobam residents de 157 estats diferents.

El resultat d’aquesta amalgama, però, no hauria de ser un mestissatge indiscriminat i uniformitzador. Un mestissatge que suposàs la desaparició de les cultures més febles i minoritàries i la pèrdua d’identitat; i que consagràs el domini de la cultura colonitzadora. Les diferents cultures han de dialogar entre si en llibertat i en igualtat i, per això mateix, de manera ordenada i jerarquitzada.

És precisament en aquest context que s’inscriu l’estand de l’Ajuntament de Palma en aquesta Fira de la Interculturalitat i que presenta precisament el màxim instrument de cohesió i d’acollida de què disposa la nostra societat: la llengua pròpia, el català, que és, a més, el principal element identificatiu de la nostra cultura.
L’estand té com a objectius:

-Fomentar que el català esdevingui llengua d’interelació de totes les cultures que conviuen a Palma.

-Promoure el seu ús com a llengua d’acollida, rompre prejudicis i encoratjar els catalanoparlants a oferir la seva llengua als nouvinguts, i

-Convidar el col·lectiu d’incorporació recent a aprendre la llengua catalana i fer-los entendre, amb l’experiència directa de persones nascudes fora de Mallorca, que aprendre la llengua pròpia els ajudarà a integrar-se i comprendre millor la societat mallorquina; un exercici que, a més, no implica cap renúncia, sinó que aporta, de fet, un gran enriquiment personal i social. Amb aquesta finalitat, tres monitors, membres de la Comissió d’Interculturalitat de l’OCB, duran a terme les activitats de dinamització. Són tres persones nascudes fora de Mallorca, però que fa temps que hi viuen. Han après català i la seva experiència demostra com el fet d’aprendre català garanteix una integració i una acollida més efectives. Els monitors són na Satximi -japonesa-, en Raixid -marroquí- i na Doro -alemanya-. A part del material gràfic i imprès de la paradeta, s’han dissenyat dues dinàmiques d’interacció dels monitors amb els visitants: una adreçada al públic jove i una altra, a partir de les 17.30, quan la fira és oberta i acull el públic general.

A partir de situacions inicials diferents, es promourà el debat sobre actituds lingüístiques i els monitors explicaran la seva experiència per fomentar que la llengua d’acollida sigui el català.

Tota una oportunitat per a vosaltres, per als vostres alumnes (si en teniu) i per a tota la família.

Read Full Post »

La nostra societat s’ha acolorit. Hi ha prou amb eixir al carrer i veure els nostres majors acompanyats de persones, quasi totes dones, procedents d’altres països, anar al mercat o veient com els caps de setmana homes i dones amb les seues famílies es reuneixen al riu per a gaudir del bon oratge i d’unes hores de descans.

Aquesta realitat pluricultural i pluriètnica ens planteja una sèrie de preguntes bastant noves per a la nostra societat. Com gestionar una societat tan diversa? Sobre quins valors? Quins elements de vida política, social hem de modificar? Com anar gestionant la cohesió social al temps que reconeixem la diversitat?

El multiculturalisme va suposar el reconeixement de la diferència, la no discriminació i la igualtat de drets. Amb el temps un nou concepte ha anat obrint-se pas, l’interculturalisme que naix amb la intenció d’emplenar les limitacions manifestes en el multiculturalisme.

L’interculturalisme, a l’igual que el seu predecessor, reconeix la diversitat cultural, ètnica i religiosa. Aposta per la no discriminació, per la igualtat de drets i tractament. Però posa l’èmfasi més que en la diferència, en el que hi ha en comú en eixa pluralitat. En la interacció i en les interrelacions entre les parts per a aconseguir la unitat des de la diversitat.

L’interculturalisme no pot quedar-se sols en allò ètnic o cultural, açò no es pot separar d’un enfocament en allò social, econòmic, polític i jurídic, dit d’una altra manera ha de tenir en compte les relacions laborals, socials, cíviques, polítiques i de gènere. Contemplar aquestes variables passa per dur a terme una bona gestió en totes les seues dimensions amb recursos suficients ja que estem parlant dels distints àmbits de la vida de les persones però també passa per la pertinença i la participació política a tots els nivells de la nostra societat.

Read Full Post »

La Karyme i la seva mare han arribat fa pocs dies de l’Equador. La Karyme és de color “colacao” (com diuen els seus companys d’escola), té 4 anys i ha estat molt malalta. La seva mare treballa aquí i allà, fent més hores que un rellotge per ni arribar a fi de mes. Malviuen en l’habitació d’un pis de lloguer compartit. Tot i això, està convençuda que en el seu país d’origen el futur pintava encara més negre.

Aquesta història és una història repetida, de segur que tots en coneixem alguna. Immigració i risc d’exclusió social és un binomi de difícil dissolució. Si a les dificultats d’arribar a un nou país i de familiaritzar-se amb una llengua que es desconeix i uns costums nous hi afegim les dificultats econòmiques, les possibilitats de quedar-se al marge i de no accedir als recursos que faciliten la inclusió en la societat són moltes.

La cultura d’una comunitat en concret sol englobar la manera en què una comunitat percep el món i la realitat, i aquesta percepció sol reflectir-se en moltes manifestacions culturals, de les quals la més important és la llengua. Cada llengua és la manifestació més preuada d’una cultura. El vocabulari que conforma una llengua defineix la realitat que envolta una comunitat en concret, de ben segur sabeu que els esquimals tenen diferents termes per descriure els diferents tipus de neu, quan nosaltres només en tenim un. Així, la riquesa i la multitud de llengües reflecteix la multiculturalitat, i l’intercanvi entre cultures, és a dir, la interculturalitat, pot aconseguir-se mitjançant la comunicació entre cultures per mitjà de la llengua o les llengües.

En el nostre món actual, la globalització no ens hauria de barrar el pas d’acceptar la multiculturalitat i d’apropar-nos més a cultures que no són les pròpies i respectar-les. De fet, la globalització hauria d’implicar que tots fóssim més iguals, però, això sí, sense privar-nos de la riquesa que caracteritza cadascuna de les cultures. Un món amb només una cultura, una realitat descrita només per mitjà d’una sola llengua, seria massa avorrit. La interculturalitat ens dóna més riquesa de visió, més flexibilitat a l’hora d’interpretar allò que ens envolta. Tal i com diu la cançó escrita per Pedro Guerra, “contaminem-nos” amb els altres i no tinguem por d’enriquir-nos amb altres cultures, sense perdre, evidentment, la nostra pròpia.

Read Full Post »